LA HISTÒRIA. L'any 1893 es restaurava definitivament la Basílica del Monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquesta restauració hi va jugar un paper destacat la ciutat de Mataró de la mà de personatges com el polític i poeta Terenci Thos i Codina, el polític i arquitecte Emili Cabanyes, l'historiador i arqueòleg J.M. Pellicer o el polític i arquitecte Josep Puig i Cadafalch, membres de l'Associació Artístich Arqueològica Mataronesa.

El dissabte 1 de juliol, davant la presència de la major part dels bisbes dels Països Catalans i de representants de les institucions culturals i polítiques de tot Catalunya, es penjava a la volta de la nau de la basílica l'estendard que havia donat l'Associació Artístich Arqueològica Mataronesa en nom de la ciutat de Mataró.

Un estendard que venia a ressaltar el sentit de la restauració del monestir: la recuperació del símbol nacional per excelència: "el bressol de Catalunya". Un sentit que era prou explícit en el mateix estendard on la Mare de Déu era envoltada per una orla on s'hi llegia un vers del mataroní Terenci Thos i Codina: "Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat".

L'estendard va romandre en la basílica fins a la guerra del 1936 quan es va perdre fruit de la barbàrie.